Linia de Telegrafia Òptica

Les "Torres del telègraf" són "torres de senyals" que feien les funcions d'estacions repetidores de missatges codificats. Formaven part d'una xarxa de transmissió de senyals a distància, són els orígens de les xarxes de telecomunicacions.

Encara que des de l’antiguitat s’havien utilitzat diversos sistemes d’enviament d’informació no serà fins finals del S. XIII que el francès Claude Chappe instaurà el telègraf òptic. El seu desenvolupament va ser generalitzat en tota Europa durant la primera meitat del segle XIX, el sistema es va veure afavorit per l'aparició de les ulleres de llarga vista acromàtiques que permetien situar les torres a distàncies considerables, entre dues i tres llegües (de 8 a 12 Km). A España l’introductor fou el General Mathe, que va ser anomenat el primer Director General de Telègrafs.

Tenien un ús civil per al govern. Des de la capçalera de línia s'enviaven notícies o ordres per mitjà de missatges codificats i xifrats amb detecció-correcció d’errors, mitjançant grafies(avui en diem “dades”), que es transmetien mitjançant un dispositiu col•locat en la coberta de les torres. Els signes(grafies) rebuts eren successivament repetits pels torrers, sense saber el significat del missatge, i d'aquesta manera, de torre en torre, els missatges arribaven en breu temps a l'altre extrem de la línia. La velocitat era molt variable, amb bones condicions atmosfèriques, en menys d'una hora podia transitar un missatge per les 30 torres que formaven la línia de Madrid a València, una velocitat mitjana de més de 300 Km/hora.

Tota una revolució, aquest mateix missatge, usant el sistema tradicional del "correu de gabinet", el servei de postes a cavall, podia emprar fins a 3 o 4 dies a arribar a València. La veritat és que, durant diverses dècades del segle XIX, la veu "telègraf" s'associava a la telegrafia òptica, com l'expressió "fer telègrafs", recollida en els diccionaris de l'època, i que es referia a "fer-se senyals entre amants". Mes tard s’associaria a electricitat.

La Telegrafia òptica ha estat rescatada de l’oblit, gracies a un company nostre, Sebastià Olive Roig (la Canonja), Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, que al 1990 en va recollir de moltes fonts la informació que quedava i en va escriure el primer llibre important sobres aquest tema.

Des de l’AACETT ja fa temps que ens vam proposat anar recuperant el sistema a tot Catalunya, encara de moment a falta de voluntaris a Girona ens centrem a Tarragona i sud de Barcelona per això hem engegat diverses iniciatives:

• aquesta web.

• recull de informació.

• el plafó superior que entreguem a diferents organismes per tal de difondre el coneixement de les torres.

• reunions amb alcaldes i regidors.

• visites al departament de cultura i diputació.

• contactes amb el museu nacional de Catalunya.

• Conveni amb ajuntament de Cambrils.

• confecció i planells de l’aparell que anava dal de les torres.

• ordenar pressupostos constructius.

• planificació d'accions per recuperar-les.

• explicacions en excursions escolars.

• difondre l’existència mitjançant la publicació en els medis. Diari Tarragona, Mes Tarragona.

• buscar patrocinadors.

• rotulació cartells per les torres.

• Aparell òptic a col·locar a la torre de Cambrils. Prem sobra l'imatge per més resolució.