Nou Pla de Protecció de les Infraestructures Crítiques

Aprovat el passat mes de febrer per la Secretaria d'Estat de Seguretat, té com a objectiu enfortir el sistema de seguretat nacional de manera alineada amb el Pla Nacional de Prevenció Antiterrorista, ja que, s'activaran conjuntament els nivells d'alerta tant dels plans en matèria antiterrorista com en protecció de les infraestructures, que també es fixa en 5 nivells. En aquest sentit, cal recordar que des de gener de 2015, l'Oficina de Coordinació Cibernètica va engegar un Dispositiu Extraordinari de Ciberseguretat (DEC) corresponent al nivell d'alerta antiterrorista 4 (alt); un dispositiu particularment enfocat al seguiment d'accions relacionades amb la difusió de material i propaganda jihadista. Ja que, les principals amenaces per al nostre país –incloses el terrorisme i els riscos per la ciberseguretat i infraestructures crítiques-, es contemplen de manera global, integral i coherent en l'Estratègia de Seguretat Nacional.A aquestes novetats se li ha de sumar que per primera vegada, el Pla contempla la gestió integral de la seguretat, abastant la doble dimensió –física i virtual- de la realitat del funcionament d'aquests serveis essencials. Hem de saber que el ciberatac suposa un risc amb una probabilitat molt més alta que l'assalt físic a una instal·lació i que, a més, ofereix un risc menor per qui ho comet.En aquest context, va destacar que durant 2015, el CNPIC, a través del Centre de Resposta a Incidents de Seguretat TIC de Seguretat i Indústria (CERTSI), va resoldre al voltant de 50.000 incidents de ciberseguretat, dels quals, 134 estaven dirigits contra infraestructures crítiques. A més, està previst que al llarg de 2016 aquests arribin a 100.000, dels quals, 300 serien contra infraestructures crítiques.Pel que fa a la base de les dades en matèria de seguretat d'infraestructures crítiques, el balanç dels últims quatre anys és molt positiu. D'una banda, cal destacar que s'han nomenat 93 operadors crítics i s'han identificat a més de 300 infraestructures crítiques de sectors com l'energia, la indústria nuclear, el sistema financer, el transport i l'aigua. Així mateix, es posa en relleu la multiplicació dels instruments de planificació amb l'engegada de 10 plans estratègics sectorials.

En aquesta matèria, també s'ha de tenir en compte l'impuls que s'ha donat a escala internacional, destacant els acords de col·laboració subscrits amb Europol, el FBI o l'Organització dels Estats Americans (OEA), a més de l'activa participació d'Espanya en la Unió Europea.