Embedded Files
Fecha de publicación: Mar 27, 2014 8:52:42 PM
El 4 de maig de 1880, un petit poble de Ciudad Real anomenat Piedrabuena, veuria néixer a un dels grans enginyers elèctrics del segle XX: Mónico Sánchez.
Mónico Sánchez va ser reconegut com un pioner en matèria de radiologia, telecomunicacions sense cables i electroteràpia. A més, entre les seves proeses destaca l’invent d’un aparell portàtil de Raigs X i corrents d’alta freqüència. La infància de Mónico Sánchez no va ser gens fàcil, el seu pare treballava fent teules de fang i la seva mare rentant roba per encàrrec. Mónico Sánchez es va criar en la més absoluta pobresa, anava descalç, i en el seu poble tres de cada quatre persones eren analfabetes.
De Cadis a Nova York
El 12 d’octubre de 1904, amb només 23 anys el jove Mónico aconseguirà fugir d’aquell nefast entorn, amb 60 dòlars a la butxaca, Mónico emprendrà un llarg viatge en vaixell que el portarà de Cadis a Nova York. Aquell viatge va ser tan arriscat com profitós, ja que nomes 9 anys després, Mónico regressaria d’Estats Units amb un milió de pessetes a la butxaca gràcies a la seva feina com a creador dels primers telèfons mòbils i d’un aparell de Raigs X portàtil (aquest aparell acabaria sent fonamental per salvar multitud de vides durant la Primera Guerra Mundial).
Sense saber anglès aprova un curs impartit des de Londres
Mónico Sánchez va ser un “Enginyer Lliure”, un home autodidacta, un enginyer espanyol no oficial, ja que no havia passat per la universitat de l’Estat. Per aquest motiu, Mónico Sánchez s’acabaria convertint en president de l’associació d’enginyers lliures. Les proeses de l’enginyer espanyol no es van quedar aquí, Mónico Sánchez va ser un pioner en més d’un àmbit, ja que malgrat no saber anglès va ser capaç de seguir un curs a distància d’electrotècnia, impartit des de Londres per l’enginyer Joseph Wetzler. Mónico no sabia ni una paraula en anglès, però la seva implicació amb el curs era tan entregada que el mateix professor Joseph Wetzler es va posar en contacte amb ell.
L’interès que Wetzler va mostrar pel jove enginyer espanyol va ser un element cabdal per la vida de Mónico Sánchez, ja que gràcies a Wetzler (qui es movia pels entorns de Thomas Edison) acabaria formant part d’una empresa de Nova York. Mónico va començar a treballar com a delineant, però aviat es va matricular en l’Institut d’Enginyers Electricistes, un centre de formació professional. Al final, també acabaria complint el seu somni d’anar a la universitat, la de Columbia, per fer un curs d’electrotècnia durant uns mesos.
Disputes entre Thomas Edison i Nikola Tesla
Mónico Sánchez estava en una situació privilegiada que li va permetre ser testimoni de les disputes entre Thomas Edison i Nikola Tesla. Edison, propietari de la companyia General Electric, defensava la corrent elèctrica continua, un sistema que implicava grans pèrdues en forma de calor per la resistència dels cables. Per la seva banda, una altra figura espectacular de la ciència com va ser l’enginyer serbi Nikola Tesla, proposava la utilització de la corrent alterna, de simple transformació. Aquesta solució era magistral, ja que minimitzava les pèrdues.
Aquelles fabuloses disputes entre Thomas Edison i Nikola Tesla van deixar l’any 1909 una imatge pel record: en una fotografia es pot veure a Mónico Sánchez mostrant el seu aparell de Raigs X portàtil en una exposició a la III Fira de l’Electricitat, celebrada al Madison Square Garden de Nova York. Al costat del castellà-manxec, ni més ni menys, que les exposicions de Thomas Edison amb General Electric i Nikola Tesla amb Westinghouse.
En plena guerra de les corrents, Mónico Sánchez fitxarà com a enginyer de la Van Houten and Ten Broeck Company, dedicada a l’aplicació de l’electricitat als hospitals. Serà aquí on crearà el seu gran invent: un aparell de raig X portàtil (pesava només 10 kg respecte els 400 kg dels equips tradicionals). La Collins Wireless Telephone Company va contractar a Mónico com a cap d’enginyers per tal de vendre el seu aparell de Raigs X portàtil. Collins acabarà oferint 500.000 dòlars al castellà-manxec pel seu invent.
Mónico, un pioner en telefonia mòbil
La meteòrica trajectòria de Mónico Sánchez no es quedarà aquí, ja que l’any 1909 anunciarà la creació del telèfon sense cables de Collins Ampliar. No obstant això, la incursió en el món de la telefonia mòbil no acabarà de sortir del tot bé, ja que quatre executius de l’empresa Collins, entre els quals es trobava el mateix Collins, van acabar a la presó condemnats per frau en les demostracions públiques que feien del telèfon (el micròfon de carbó del telèfon acabava cremant-se després d’uns 15 minuts de conversa sense interrupció i en les demostracions sempre es limitava els minuts de conversa). Per sort, Mónico va abandonar l’empresa abans de què aquest escàndol esclatés.
Retorn als seus orígens
L’any 1912, amb 32 anys i realment ric, Mónico va abandonar Nova York per muntar una fàbrica d’aparells elèctrics a Piedrabuena, el seu poble natal. Tal com ho defineix Lozano Leyva aquella idea de Mónico era “un projecte inviable i extravagant”, ja que es pretenia construir un centre d’alta tecnologia en un poble mig abandonat. L’any 1913 el laboratori elèctric Sánchez ja estava creat.
El problema és que a Piedrabuena no hi havia electricitat, però aquell detall no frenaria a l’home que va estudiar en anglès sense saber-ne. Mónico va muntar una central elèctrica al seu poble i al final, gairebé tot Piedrabuena va acabar tenint llum previ pagament. En l’actualitat, molts dels aparells que Mónico Sánchez va fabricar a Piedrabuena a partir de 1913 es poden visitar al Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, amb seus a Coruña i Madrid. Mónico va morir l’any 1961.
VIDEO DOCUMENTAL SOBRE MÓNICO SÁNCHEZ
Si vols conèixer encara més la figura de Mónico Sánchez consulta els següents enllaços:
JA TENIM ELS GUANYADORS DEL SORTEIG DEL LLIBRE 'EL GRAN MÓNICO' i FINALMENT HEM SORTEJAT 6 LLIBRES EN LLOC DE 3.
ELS AFORTUNATS SÓN:
10521 - Alex Pallares Nadal.
5151 - Antonio Guibernau Berdún.
14037 - José Luis Colom Planas.
18 - Rafael Moreno Rivero.
4162 - Juan Antonio Garriga Castillo.
2750 - Victor Esteban Rubio.
Page updated
Report abuse