Embedded Files
Fecha de publicación: Mar 23, 2016 5:38:17 AM
Treballar o votar són drets que, ara, les dones els hem fet nostres i sense els quals no visionem el nostre dia a dia ni ara ni en el futur. Però arribar fins aquí no ha estat un camí de roses i per poder posar els punts de la Igualtat en drets tan fonamentals com aquests han hagut moltes dones que han hagut de lluitar i molt per aconseguir-ho.
En aquest mes que se celebra el Dia de la dona Treballadora, hem volgut recordar la tasca que algunes d'elles han fet per establir l'estatus de llibertat que ara gaudim. En aquest sentit, volem recordar que el Cos de Telegrafistes d'Espanya va ser el primer del territori espanyol que va fer un pas endavant per obrir el mercat laboral a la dona l'any 1881 quan va ser contractada la primera dona telegrafista, Josefa Álvarez Portela, esposa de l'Oficial encarregat de l'estació de Nava del Rey. Per poder accedir-hi havien de saber llegir i escriure correctament, les quatre regles d'aritmètica i conèixer el funcionament de l'aparell morse, tal com va explicar Sebastián Olivé (1932-2013), promotor de l'Asociación de Amigos del Telégrafo de España (AAT) a Historia de Telégrafos en el capítol Las mujeres en Telégrafos.
Aquesta va ser la primera de moltes dones que van formar part del cos de telegrafistes d'Espanya i entre les quals s'ha de destacar a dues, Consuelo Álvarez Pool i Clara Campoamor que van anar més enllà i van aconseguir grans fites per la dona en el periodisme i la política, respectivament.
Tant una com l’altre van destacar pel seu tarannà feminista, progressista i la defensa aferrissada dels drets de les dones que fins a aquell moment eren impensables. Les seves vides es van creuar quan van coincidir en les primeres oposicions que se celebraven per al Cos de Telègrafs, l’any 1909 i d’alguna manera o altra van anar coincidint durant la seva carrera. Les seves trajectòries van anar sempre en la mateixa direcció: la defensa dels drets de les dones tot i que cadascuna per vies diferents. Álvarez a través de la seva ploma, en un principi com a redactora a diaris com el País i la revista El Telegrafista i més tard com a integrant del primer Gabinet de Premsa de la Direcció General de Telègrafs i després a la Junta Consultiva de Telègrafs, fou la primera dona que accedia a un càrrec d'un òrgan assessor d'aquestes característiques. També va donar conferències per tot Espanya defensant els drets de la dona. I sota el pseudònim de Violeta, va escriure diversos llibres on defensava l'educació de les dones, el seu accés a la formació superior i la seva independència econòmica.
En canvi Campoamor va triar la via de l’advocacia i la política. Es definia com a republicana al 100%, un dels seus ideals va ser unir tots el republicans en unes úniques sigles fet que no va aconseguir mai. Va ser la segona dona que es va incorporar al Col·legi d’Advocats desprès de Victòria Kent. Més tard, ja en política, es va afiliar al Partit Radical amb el qual va aconseguir el seu escó per Madrid a les eleccions de l’any 1931. Va formar part de la Comissió Constitucional encarregada d'elaborar el projecte de la Constitució de la nova República integrada per 21 diputats. Aquí va lluitar per establir la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles de dins i fora del matrimoni, el divorci i el sufragi universal, el “vot femení”. Va aconseguir-ho tot, excepte el relatiu al vot, que va haver de debatre's a les Corts d'Espanya.
Això va succeir l’1 d’octubre de 1931 amb l’esquerra, excepte el partit socialista i alguns republicans, en contra al creure que les dones eren més conservadores i per tant donaríem el vot a la dreta. Així, el seu propi partit va enfrontar a Campoamor amb Kent, diputada de renom que es posicionava en contra d’aquest dret. El debat va ser tot un esdeveniment del qual va sortir, sense cap mena de dubte, guanyadora Campoamor i per tant va suposar l’aprovació de l’article 36, sobre el vot femení, amb 161 vots a favor i 121 en contra, el que va suposar una fita històrica i un pas endavant per a la dona dins d’una societat totalment patriarcal. Les dones van votar per primera vegada a les eleccions de 1933 i paradoxalment ni Kent ni Campoamor van sortir elegides. Relegada pels seus companys, va acabar la seva carrera política i va començar el seu exili a Europa, Buenos aires i finalment a Suïssa on va morir l’any 1972. No va tornar mai més a Espanya. La importància històrica per les dones de les dues telegrafistes és un gran honor per la professió i pel nostre col·lectiu, principalment per a l’AAT, de tal manera que n'homenatge a Clara Campoamor el 12 de febrer, dia del seu naixement, se celebra el Dia de la Dona Telegrafista.
Page updated
Report abuse