Celebració de la conferència: "La llei de serveis i col·legis professionals no té sentit"
Fecha de publicación: Feb 20, 2014 11:22:16 PM
El partit d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha organitzat una taula rodona, al Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, amb l'objectiu de debatre l'avant projecte de llei dels col·legis professionals promoguts. Nosaltres, l'ACETT, hi hem estat presents com a delegació del Col·legi OFICIAL d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions a Catalunya. La conferència sota el títol "La llei de serveis i col·legis professionals no té sentit" ha estat moderada pel president del Col·legi d'Arquitectes, Josep LLop, i ha comptat amb l'assistència de representants de diferents gremis professionals. Entre els assistents, es trobaven representats el col·legi d'Advocats, de Graduats Socials, de Veterinaris, de Psicòlegs i d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions, a més de professionals de diversos sectors. Els dos ponents, l'arquitecte Enric Mir i el president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, en Joaquim Nolla, s'han encarregat d'establir un debat animat i distès on s'ha alertat de què la llei impulsada pel govern del PP limita l'actuació dels col·legis.
El president del Col·legi de Farmacèutics, Joaquim Nolla, ha dit que es tracta d'una llei que fila molt prim i que "ens deixa en un carreró sense sortida", ja que "s'omple de continguts però limita molt el pla d'actuació". Per la seva banda, Enric Mir ha denunciat que es tracta d'una llei "centralista, que va en contra dels sectors professionals al territori" i ha afirmat que "els col·legis professionals formen part de l'ADN com a país". En aquest sentit, Enric Mir ha afegit que els "col·legis són essencials no tan sols per als interessos dels seus professionals, sinó també per als de la societat". Finalment, el candidat d'ERC a l'alcaldia de Tarragona, Pau Ricomà, s'ha compromès a treballar des del partit per millorar aquesta situació i incentiva el diàleg entre polítics i col·legiats, una de les demandes que ha expressat el sector.
Les conclusions a les que es va arribar es poden resumir en els punts següents:
1- Reconeixement del paper socialment imprescindible del col·legis professionals, tant regulant la pròpia activitat professional, fixant criteris de bones praxis i deontològics, com en la seva funció de garants davant del ciutadà.
2.- Es va tractar el problema de la desterritorialitat que conté la Llei, ja que permetre l’actuació de col·legiats de manera general fora del territori dificulta la intermediació del col·legi davant qualsevol reclamació del ciutadà i planteja la desaparició dels col·legis locals i provincials, oferint un model centralista.
3.- Es va criticar l’excessiu detall en què entra la Llei en qüestions com la quantificació de les quotes col·legials, cosa que dificultaria la prestació de serveis.
4.- La Llei també té un efecte no desitjat al desregularitzar la reserva d’activitat, cosa que permetria que professionals de diferents activitats realitzessin treballs aliens a la seva especialitat.
5.- De manera unànime, es va reconèixer la necessitat que col·legis professionals i partits polítics trobessin formes de consens per treballar junt per a millorar la Llei.