Telegrafistes, pioneres i dones

Tant una com l’altre van destacar pel seu tarannà feminista, progressista i la defensa aferrissada dels drets de les dones que fins a aquell moment eren impensables. Les seves vides es van creuar quan van coincidir en les primeres oposicions que se celebraven per al Cos de Telègrafs, l’any 1909 i d’alguna manera o altra van anar coincidint durant la seva carrera. Les seves trajectòries van anar sempre en la mateixa direcció: la defensa dels drets de les dones tot i que cadascuna per vies diferents. Álvarez a través de la seva ploma, en un principi com a redactora a diaris com el País i la revista El Telegrafista i més tard com a integrant del primer Gabinet de Premsa de la Direcció General de Telègrafs i després a la Junta Consultiva de Telègrafs, fou la primera dona que accedia a un càrrec d'un òrgan assessor d'aquestes característiques. També va donar conferències per tot Espanya defensant els drets de la dona. I sota el pseudònim de Violeta, va escriure diversos llibres on defensava l'educació de les dones, el seu accés a la formació superior i la seva independència econòmica.

En canvi Campoamor va triar la via de l’advocacia i la política. Es definia com a republicana al 100%, un dels seus ideals va ser unir tots el republicans en unes úniques sigles fet que no va aconseguir mai. Va ser la segona dona que es va incorporar al Col·legi d’Advocats desprès de Victòria Kent. Més tard, ja en política, es va afiliar al Partit Radical amb el qual va aconseguir el seu escó per Madrid a les eleccions de l’any 1931. Va formar part de la Comissió Constitucional encarregada d'elaborar el projecte de la Constitució de la nova República integrada per 21 diputats. Aquí va lluitar per establir la no discriminació per raó de sexe, la igualtat jurídica dels fills i filles de dins i fora del matrimoni, el divorci i el sufragi universal, el “vot femení”. Va aconseguir-ho tot, excepte el relatiu al vot, que va haver de debatre's a les Corts d'Espanya.